Amics: us confeso que no és cap engany, però, pot revestir-se d'un gran error, o d'una gran veritat... o d'ambdòs... Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del real. La ment és la ment i els seus pensaments. El real és el real...amagat, que tot ho sosté. L'encinistrament de la ment en sa quietud, certament, permet de fer les coses millor, amb més consciència vivencial. "...governeu-vos per la Llei de la vida...! QUI OBSERVA LA VIDA LLIUREMENT, HI PARTICIPA REALMENT. ramonjah

dijous, 26 de març del 2009


LA PAU ÉS POSSIBLE...
...bon Jesús, tingueu pietat de jo...
...El Pla de Déu, esdevé salvació-realització,
i no destrucció, sinó créixer en Ell,
créixer en la veritat, bellesa i llibertat del seu Sant Regne de l'amor:
Jesús es fa persona, solament per delacionar-se, comunicar-se i donar-se, amb tota persona, solament,
amb total independència de tot credo, cultura, nacionalitat, ideologia...
solament de persona a persona,
vers la realitat de tot que és:
la vida en directe del Pare Etern:
claretat, joia, llibertat, autenticitat,
complitud, creatititat, tot és possible!
amb la constància de la fe del qui és!
SÍ, PODEM! TOT ACABARÀ BÉ!
aquesta esdevé una bella oportunitat de conciliar,
d'encontre en l'eficàcia de les millors solucions,
per a tots els poblemes i desgràcies de cada persona,
en el concret global del nostre món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors

Dades personals

La meva foto
Tot el que vull dir, és el cor que ho diu... La vida humana, la fem molt complicada... Sembla, que en el fons, tothom, cerquem el mateix: despertar en nosaltres aquell qui és real, autèntic... aquell qui som pel Qui És U, per Déu mateix... Trobar el nostre lloc, aquí, trobar la persona que som... encara que cadascú a la seva manera i segons les creences pròpies... Aquesta recerca del real, ens demanda de fer un treball interior de deixar fluir la natura original que és, i un treball mental de clarificar, asserenar, i aquietar la nostra ment, també de pacificar el nostre cor i vitalitzar el nostre cos. "Omplir" de consciència tot el nostre viure. "Buidar-se" de tot sentit de possessió... Tota aquesta disciplina de les idees, dels sentiments i de les energies, esdevé una preparació bàsica i excel·lent per respondre amb eficàcia al nostre món concret de cada dia. Personalment, sento que tota disciplina ha de ser entesa com un viure integrat, més que com una tècnica. Clar que la ment necessita d'un ordre i d'una concentració, per funcionar bé... retornar a l'estructura global essencial de si... i algun dia, per sorpresa, tota separtivitat, desapareixerà... Salut...amics.